Buck Brannaman: Quan el cavall és el mirall
Hi ha mestres que no alcen la veu. No ho necessiten.
Aquest cap de setmana he estat a Milà, en un clínic de Buck Brannaman, a qui molts consideren el millor entrenador de cavalls del món. Han estat dies d’observar, reflexionar i aprendre. Encara l’estic paint.
Qui és Buck Brannaman?
Buck va néixer el 1962 i és un dels grans referents de la doma basada en la tradició vaquera. La seva filosofia és senzilla d’enunciar i molt difícil de practicar: treballar amb la naturalesa del cavall, entendre com pensa i com es comunica, i ajudar-lo a confiar en l’ésser humà en lloc de sotmetre’l.
El seu camí no va ser fàcil. Va créixer en una llar marcada per la violència del seu pare. Va ser un entrenador de futbol qui va notar els blaus, i gràcies a això en Buck va acabar en una família d’acollida que el va apropar als cavalls. Més tard va ser deixeble de Ray Hunt, una de les figures del treball amb el cavall des de la sensibilitat, en la línia de Tom Dorrance. Potser per això reconeix la por quan la veu. I sap que no es cura amb més pressió.
El seu nom va arribar al gran públic per «L’home que xiuxiuejava als cavalls». Va ser l’assessor principal de la pel·lícula de Robert Redford, i se’l considera la inspiració real del protagonista. Després va arribar «Buck» (2011), el documental de Cindy Meehl, premiat a Sundance. Mostra un home que passa unes quaranta setmanes a l’any de ranxo en ranxo donant clínics.
Ell ho resumeix amb una frase que no s’oblida: moltes vegades no ajuda persones amb problemes de cavalls, sinó cavalls amb problemes de persones.
Sentir, temps i equilibri
Buck ensenya els principis clàssics de l’equitació a través de tres conceptes: feel, time and balance. Sentir, temps i equilibri.
No importa la sella, ni el barret o la gorra. Tampoc la disciplina, la raça o l’experiència del cavall. A la pista hi havia genets de muntes molt diferents, i tots treballaven sobre les mateixes bases.
I és que en Buck no ensenya una disciplina. Ensenya una manera d’estar amb el cavall.
El que m’emporto
Si ho hagués de resumir en una sola idea, seria aquesta: posar-se al lloc del cavall. Al seu cos i a la seva ment.
Es tracta de descobrir com pensa, com et percep i què necessita perquè la teva idea pugui ser també la seva. No des de la imposició, sinó des de la comprensió. Si entens com percep el món, entens com adaptar-t’hi. I llavors apareix un punt de trobada on el cavall et pot entendre.
El que en Buck transmet no va d’ensinistrar un animal. Va de fer que tots dos funcionin com una sola ment i un sol cos. És un objectiu que es pot perseguir tota una vida. I, precisament per això, val la pena.
Els cavalls no menteixen
Em quedo també amb la seva manera de mirar la incomoditat. La pregunta no és quant pots exigir-li, sinó quant pot fer el cavall sense sentir-se incòmode. De vegades les respostes seran imprecises o arribaran amb certa preocupació. No és el final del camí, és una fase del procés. La meta és que el cavall aprengui el que li demanes sense alterar-se. I que tots dos aprenguin alhora.
Això exigeix una cosa que a les persones ens costa: adaptar-nos. Apropar-nos al cavall en els seus termes, no exigir-li simple obediència. El que funciona amb un no funciona amb un altre. I, tot i això, sovint ens aferrem a un mètode i esperem que tots els cavalls s’hi emmotllin. No funciona.
També hi ha moments en què el cavall ha de canviar el seu comportament, perquè el que fa ens pot posar en perill. Però fins i tot llavors el camí és el mateix: trobar junts un punt intermedi. Ni per sobre ni per sota. Tenim el mateix dret a ser-hi. Ell també té els seus drets, i ens toca respectar-los.
Perquè el cavall no menteix. Reflecteix el que portem a dins: la nostra tensió, la nostra pressa, la nostra claredat o el nostre dubte. És un mirall honest, i de vegades incòmode.
A Cavalls de Calma treballem des d’aquesta mateixa convicció. Que el cavall no només ens ensenya a muntar. Ens ensenya a mirar-nos.
Perquè de vegades, per aprendre, n’hi ha prou de callar… i deixar que el cavall ens digui com estem.
Sobre l’autor
Gerard Magín
Fundador i director de Cavalls de Calma, consultoria de lideratge i desenvolupament personal ubicada a Sant Cugat del Vallès (Barcelona). És llicenciat en Ciències de la Comunicació, compta amb el Màster en Professorat i està certificat en Coaching Sistèmic. Disposa de més de 15 anys de trajectòria corporativa en màrqueting, esdeveniments i gestió d’equips. Com a Tècnic Esportiu en Equitació i especialista en etologia equina, unifica la metodologia empresarial amb el comportament animal per estructurar processos de formació d’alt rendiment basats en l’aprenentatge vivencial i el biofeedback objectiu.
